Aquest blog està més mort que la consciència de classe del personal sanitari, però hem pensat que La Paicam es mereixia el petit esforç d’escriure-li quatre línies.
Naty
La Paicam es va fecundar, sense saber-ho, el 6 d’Octubre de 2015.
Naty L.G. de 33 anys decideix acampar a la porta del Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. Acaba de rebre la notificació del ICAM, està donada d’alta. Naty va patir un infart i un ICTUS sever que li han deixat innombrables seqüeles. També s’han vist afectats el seu sistema digestiu i respiratori i ha passat per un procés depressiu greu.
Portava 17 mesos de baixa. 17 mesos d’innombrables visites a metges, especialistes, logopedes. 17 mesos en els quals el INSS havia tingut temps de denegar-li una incapacitat permanent, motiu pel qual va interposar una demanda judicial. 17 mesos de lluita contínua, d’alts i baixos. 17 mesos i el ICAM li comunica que ja pot incorporar-se al món laboral. El seu cos li diu el contrari. Cansada, farta, malalta, cabrejada, però amb la dignitat íntegra, decideix acampar enfront de la institució que la convida a morir en vida. I davant aquesta terrible situació, s’inicia un moment meravellós, màgic, tendre, dolç. El recolçament, la solidaritat, el suport mutu tornen a ser protagonistes davant una situació d’injustícia legalitzada.
Ara farem un coitus interruptus, ja que abans de continuar amb el procés de gestació de la Paicam, entrarem a analitzar una mica aquesta «injusta legalitat».
Relació entre el INSS i el ICAM
Per entendre perquè Naty i moltes persones com Naty, arriben a trobar-se en aquesta situació, cal entendre la relació que tenen el INSS i el ICAM.
El INSS és l’entitat gestora de la Seguretat Social (SS), amb les competències per gestionar i controlar les IT.
La Generalitat de Catalunya és competent per prestar assistència sanitària de la SS. A través dels seus facultatius pot estendre parts de baixa i mitjançant el ICAM participar en la gestió i control de la prestació al costat de les entitats gestores i col·laboradores de la SS.
El conveni que les uneix conté un apartat que anomenen «Pla d’actuacions per a la modernització i millora de la gestió i control de la incapacitat temporal i per a la racionalització de la despesa». Això tan llarg i interpretable, en realitat vol dir, «Com donar menys baixes i treure més prestacions» i ara s’entendrà.
La distribució del «crèdit» que el INSS donarà al ICAM, (aproximadament uns 59 milions d’Euros anuals) queda subjecte al compliment d’uns requisits detallats en aquest pla d’actuacions:
- 60% grau de compliment del programa d’activitats.
- 40% grau de compliment dels objectius de racionalització de la despesa.
Ens centrarem en aquest 40% que és el més sucòs. Aquí teniu tot el Conveni per si és del vostre interés.
- Per percebre el 20%, s’haurà de reduir el cost real per afiliat i mes, prenent com a situació de partida la mitjana del 2012.
- Un 4% queda subjecte a la reducció del nombre de processos de IT iniciats per cada mil afiliats.
- Un altre 4%, si es redueix el nombre de processos en vigor per cada 1000 afiliats.
- El 2% si es disminueix el nombre de dies de baixa consumits en IT.
Es consideraran plenament aconseguits els objectius si s’aconsegueix la reducció del 2% del valor de partida. - Per rebre el 10% final, s’haurà d’engegar un pla per aconseguir la reducció dels processos de IT de curta durada.
Suport, solidaritat, amor i naixement de La Paicam
Malaltes que anaven a l’avaluació mèdica, veïnes del barri, activistes de diferents col·lectius, sindicalistes… gent de diferents àmbits va començar a donar suport a Naty. Es van començar a organitzar per intentar que no li faltés de res i que sempre estigués acompanyada (no sempre es va aconseguir) Tots els dilluns a les 19:00h es convocava una concentració/caçolada a la porta del ICAM. Alguns mitjans van començar a fer-se ressò i van anar publicant articles. La cosa començava a agafar forma.
El que en un principi va poder semblar una petita victòria de la mobilització i pressió ciutadana, aviat es va veure que no havia estat més que una bruta estratègia de Consol Lemonche, per acabar amb l’acampada. Al poc temps van tornar a desestimar la petició d’incapacitat de la Naty, i no només això, la van denunciar per coacció i per danys a les instalacions, per una valor de 100€. Denuncia a la que es va sumar la Generalitat.
El 13 de Gener de 2016 es realitzava la primera assemblea d’encara no se sabia molt be qué a la seu del Col·lectiu Ronda. Quedava constituida La Plataforma d’ Afectades per el ICAM. La PAICAM.
Després de la lectura del manifest i celebrar que finalment tant ICAM com Generalitat havien retirat la demanda contra la Naty, vam ocupar el hall del INSS fins aconseguir parlar amb la Directora. Una conversa que no va servir per gaire, ja que ella només ens remetia al conseller Toni Comin, treient qualsevol responsabilitat a la institució que ella representa. Sorprenent, tractant-se l’INSS d’un dels dos signants del pervers conveni. Finalment se li va fer entrega del Manifest de LaPaicam i se li va demanar que es tinguessin en compte les nostes demandes.
Indignadas x los recortes en Sanidad 