Archivo mensual: octubre 2012

#25n no votis retallades

Després de la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre, en la qual més d’un milió de persones van sortir al carrer per (si fem cas a la pancarta de capçalera, “Catalunya, nou estat d’Europa”) demanar una Catalunya independent de l’estat Español, Artur Mas s’ha vist amb confiança per convocar comicis el proper 25 de Novembre, malgrat la incertesa que deixen les enquestes.

Tot i aquesta incertesa, ens sorprèn que tanta gent pateixi una espècie d’amnèsia transitòria selectiva i no recordi que el govern de Convergència i Unió és l’autor d’una quantitat de retallades alarmant (solament heu de mirar posts anteriors d’aquest blog) fins i tot abans que aquests anessin imposats pel Partit Popular, obeint ordres del Deutsche Bank. D’altra banda, hem de recordar als amnèsics els múltiples casos en els quals s’ha relacionat a CIU amb foscos negocis privats.

Gràcies al treball de investigció a càrrec de la revista gratuïta Cafè amb Llet o les denúncies a càrrec de la Cup de Reus o iniciatives ciutadanes com la denúncia de la Pars, s’han anat decubrint casos de corrupció en la Sanitat Catalana. Però no oblidem que els vincles de Convergència amb negocis del sector privat vénen des de lluny i és en el que ens anem a centrar en aquest article.

Ens remuntem a la fi de la dècada dels cinquanta, principis dels seixanta, amb el naixement de Banca Catalana. La circumstància que l’impulsor del banc, Jordi Pujol, fora també el líder d’un partit nacionalista i president de la Generalitat de Catalunya, va fer que la crisi del banc tingués unes repercussions molt més greus. Els 340.000 milions en ajudes públiques per redreçar el seu rumb va armar una gran revolada i el Govern va enviar el cas al fiscal perquè investigués possibles responsabilitats. Al maig de 1984 va transcendir la querella redactada pels fiscals contra 25 ex administradors del banc, entre els quals figurava Jordi Pujol, pels presumptes delictes de falsedat i apropiació indeguda. Finalment Pujol va resultar exonerat de totes les acusacions.

Durant la decada dels noranta i fins a l’arribada al Govern del Tripartit, l’empresa de jardineria de l’esposa de Jordi Pujol, Hidroplant, va aconseguir nombrosos contractes per a la cura de jardins públics en circumstàncies gens clares.

La relació de CDC amb el holding Inverama, que té la concessió dels tres Casinos que hi ha actualment a Catalunya són ja conegudes i les resumim amb unes declaracions que va fer el jutge que va investigar el cas, afirmant que va constatar finançament irregular de CDC, però que no va investigar més per “prudència”. Prop de 3.000 milions de pessetes van ser desviats irregularment dels fons de la societat (Inverama) i presumptament 1.000 d’ells van anar a parar a Convergència Democràtica (CDC) o a empreses afins al partit per mitjà de dos homes de l’aparell financer d’aquest. El presumpte desviament es va realitzar entre els anys 1986 i 1987 i va ser denunciat per l’ex director financer, Jaime Sentis, que es va querellar contra el president de Inverama, Artur Suqué.

Una vegada més la família Pujol es va veure esquitxada per la polèmica estreta relació entre els seus negocis privats i la Generalitat i l’ús dels diners públics en benefici dels seus interessos privats. En aquest cas el seu fill Josep Pujol Ferrusola i l’empresa Europraxis. Un informe presentat per la Sindicatura de Comptes assenyalava múltiples irregularitats en la contractació pública amb l’empresa del fill de Jordi Pujol. El mateix informe també detallava pràctiques com el fraccionament de contractes per eludir l’obligada publicitat; factures amb data anterior a la pròpia autorització de la despesa, i fins i tot la impossibilitat de consultar contractes a causa de la destrucció dels mateixos sense que hagués transcorregut el termini legal per fer-ho.

Ja més recent i possiblement recordat pels amnèsics, és el cas Palau. Al juliol del 2009 es va destapar un complex embull de relacions de les tres entitats que gestionen el Palau de la Música amb empreses privades. A més, apunta a un presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de la seva fundació, Catdem i altres empreses. Avui queden multitud d’interrogants per resoldre. Aquest mateix mes d’Octubre el jutge ha cridat a declarar com imputat a Marc Puig, exsecretari de Comunicació del Govern català en l’època de Jordi Pujol, i actual director de Comunicació i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, davant les sospites que la seva empresa va servir per desviar fons del Palau en favor de (CDC). Puig era l’administrador de l’empresa de publicitat Emocional Base quan van ocórrer els fets, en 2006. Segons l’informe d’Hisenda que ha derivat en la seva imputació, l’empresa va facturar gairebé 60.000 euros al Palau per treballs dubtosos.

I l’últim dels casos coneguts de corrupció per part de CIU (deixant sanitat de banda) és la trama ideada per manipular concursos públics i així adjudicar-se estacions d’ITV, aconseguir subvencions i forçar canvis legislatius per fer caixa en el sector de l’energia. Hisenda relaciona a un altre dels plançons de Jordi Pujol, Oriol Pujol, al que considera col·laborador necessari de la xarxa.

Com dèiem al principi, aquest post no té una altra intenció que la de recordar a la gent de memòria fràgil els casos que vinculen al partit d’Artur Mes amb casos de corrupció. Recordar-los també que l’ara “independentista” Artur Mes fa ben poc va pactar amb Zapatero una rebaixa de l’Estatut mentre el Tripartit lluitava per defensar un molt més ambiciós. Recordar-los que el #25N no solament es vota independència. Que servirà aconseguir la tan anhelada sobirania per cedir-la-hi directament a la Troica, sense la intermediària Espanya? S’ha de votar contra la corrupció, contra les retallades, contra les privatitzacions, contra la destrossa interessada de serveis públics. En definitiva contra el Neoliberalisme.

Anuncios

#25N no votes recortes

Tras la multitudinaria manifestación del 11 de Septiembre, en la que más de un millón de personas salieron a la calle para (si hacemos caso a la pancarta de cabecera, “Catalunya, nou estat d’Europa”) pedir una Catalunya independiente del estado Español, Artur Mas se ha visto con confianza para convocar comicios el próximo 25 de Noviembre, pese a la incertidumbre que dejan las encuestas.

Pese a esta incertidumbre, nos sorprende que tanta gente sufra una especie de amnesia transitoria selectiva y no recuerde que el gobierno de Convergencia i Unió es el autor de una cantidad de recortes alarmante (solo tenéis que ojear posts anteriores de este blog) incluso antes de que estos fueran impuestos por el Partido Popular, obedeciendo órdenes del Deutsche Bank. Por otro lado, tenemos que recordar a los amnésicos los múltiples casos en los que se ha relacionado a CIU con oscuros negocios privados.

Gracias al metículoso trabajo de investigción a cargo de la revista gratuita Café amb Llet o las denuncias a cargo de la Cup de Reus o iniciativas ciudadanas como la denuncia de La Pars, se han ido decubriendo casos de corrupción en la Sanidad Catalana. Pero no olvidemos que los vínculos de Convergencia con negocios del sector privado vienen de lejos y es en lo que nos vamos a centrar en este artículo.

Nos remontamos a finales de la década de los cincuenta, principios de los sesenta, con el nacimiento de Banca Catalana. La circunstancia de que el impulsor del banco, Jordi Pujol, fuera también el líder de un partido nacionalista y presidente de la Generalitat de Cataluña, hizo que la crisis del banco tuviera unas repercusiones mucho más graves. Los 340.000 millones en ayudas públicas para enderezar su rumbo armó un gran revuelo y el Gobierno envió el caso al fiscal para que investigara posibles responsabilidades. En mayo de 1984 trascendió la querella redactada por los fiscales contra 25 ex administradores del banco, entre los que figuraba Jordi Pujol, por los presuntos delitos de falsedad y apropiación indebida. Finalmente Pujol resultó exonerdo de todas las acusaciones.

Durante la decada de los noventa y hasta la llegada al Govern del Tripartito, la empresa de jardinería de la esposa de Jordi Pujol, Hidroplant, consiguió numerosos contratos para el cuidado de jardines públicos en circunstáncias nada claras.

La relación de CDC con el holding Inverama, que tiene la concesión de los tres Casinos que hay actualmente en Catalunya son ya conocidas y las resumimos con unas declaraciones que hizo el juez que investigó el caso, afirmando que constató financiación irregular de CDC, pero que no investigó más por “prudencia”. Cerca de 3.000 millones de pesetas fueron desviados irregularmente de los fondos de la sociedad (Inverama) y presuntamente 1.000 de ellos fueron a parar a Convergència Democrática (CDC) o a empresas afines al partido por medio de dos hombres del aparato financiero de éste. El presunto desvío se realizó entre los años 1986 y 1987 y fue denunciado por el ex director financiero, Jaime Sentis, que se querelló contra el presidente de Inverama, Artur Suqué.

Una vez más la familia Pujol se vió salpicada por la polémica estrecha relación entre sus negocios privados y la Generalitat y el uso del dinero público en beneficio de sus intereses privados. En este caso su hijo Josep Pujol Ferrusola y la empresa Europraxis. Un informe presentado por la Sindicatura de Cuentas señalaba múltiples irregularidades en la contratación pública con la empresa del hijo de Jordi Pujol. El mismo informe también detallaba prácticas como el fraccionamiento de contratos para eludir la obligada publicidad; facturas con fecha anterior a la propia autorización del gasto, e incluso la imposibilidad de consultar contratos a causa de la destrucción de los mismos sin que hubiera transcurrido el plazo legal para hacerlo.

Ya más reciente y posiblemente recordado por los amnésicos, es el caso Palau. En Julio del 2009 se destapó una compleja maraña de relaciones de las tres entidades que gestionan el Palau de la Música con empresas privadas. Además, apunta a una presunta financiación irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de su fundación, Catdem  y  otras empresas. Hoy quedan multitud de interrogantes por resolver. Este mismo mes de Octubre el juez ha llamado a declarar como imputado a Marc Puig, exsecretario de Comunicación del Gobierno catalán en la época de Jordi Pujol, y actual director de Comunicación y Atención Ciudadana del Ayuntamiento de Barcelona, ante las sospechas de que su empresa sirvió para desviar fondos del Palau en favor de (CDC). Puig era el administrador de la empresa de publicidad Emocional Base cuando ocurrieron los hechos, en 2006. Según el informe de Hacienda que ha derivado en su imputación, la empresa facturó casi 60.000 euros al Palau por trabajos dudosos.

Y el último de los casos conocidos de corrupción por parte de CIU (dejando sanidad aparte) es la trama ideada para amañar concursos públicos y así adjudicarse estaciones de ITV, conseguir subvenciones y forzar cambios legislativos para hacer caja en el sector de la energía. Hacienda relaciona a otro de los vástagos de Jordi Pujol, Oriol Pujol, al que considera colaborador necesario de la red.

Como decíamos al principio, este post no tiene otra intención que la de recordar a la gente de memoria frágil los casos que vinculan al partido de Artur Mas con casos de corrupción. Recordarles también que el ahora “independentista” Artur Mas hace bien poquito pactó con Zapatero una rebaja del Estatut mientras el Tripartit luchaba por defender uno mucho más ambicioso. Recordarles que el #25N no solo se vota independencia. ¿De que servirá conseguir la tan anhelada soberanía para cedérsela directamente a la Troika, sin la intermediaria España? Se debe votar contra la corrupción, contra los recortes, contra las privatizaciones, contra el destrozo interesado de servicios públicos. En definitiva contra el Neoliberalismo.