Archivo de la categoría: Uncategorized

La Paicam. Plataforma d’Afectades per el ICAM. Suport Mutu en essència

Aquest blog està més mort que la consciència de classe del personal sanitari, però hem pensat que La Paicam es mereixia el petit esforç d’escriure-li quatre línies.

Naty

La Paicam es va fecundar, sense saber-ho, el 6 d’Octubre de 2015.
Naty L.G. de 33 anys decideix acampar a la porta del Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. Acaba de rebre la notificació del ICAM, està donada d’alta. Naty va patir un infart i un ICTUS sever que li han deixat innombrables seqüeles. També s’han vist afectats el seu sistema digestiu i respiratori i ha passat per un procés depressiu greu.

Portava 17 mesos de baixa. 17 mesos d’innombrables visites a metges, especialistes, logopedes. 17 mesos en els quals el INSS havia tingut temps de denegar-li una incapacitat permanent, motiu pel qual va interposar una demanda judicial. 17 mesos de lluita contínua, d’alts i baixos. 17 mesos i el ICAM li comunica que ja pot incorporar-se al món laboral. El seu cos li diu el contrari. Cansada, farta, malalta, cabrejada, però amb la dignitat íntegra, decideix acampar enfront de la institució que la convida a morir en vida. I davant aquesta terrible situació, s’inicia un moment meravellós, màgic, tendre, dolç. El recolçament, la solidaritat, el suport mutu tornen a ser protagonistes davant una situació d’injustícia legalitzada.
Ara farem un coitus interruptus, ja que abans de continuar amb el procés de gestació de la Paicam, entrarem a analitzar una mica aquesta “injusta legalitat”.

fotoICAMpada

Relació entre el INSS i el ICAM

Per entendre perquè Naty i moltes persones com Naty, arriben a trobar-se en aquesta situació, cal entendre la relació que tenen el INSS i el ICAM.
El INSS és l’entitat gestora de la Seguretat Social (SS), amb les competències per gestionar i controlar les IT.
La Generalitat de Catalunya és competent per prestar assistència sanitària de la SS. A través dels seus facultatius pot estendre parts de baixa i mitjançant el ICAM participar en la gestió i control de la prestació al costat de les entitats gestores i col·laboradores de la SS.

El conveni que les uneix conté un apartat que anomenen “Pla d’actuacions per a la modernització i millora de la gestió i control de la incapacitat temporal i per a la racionalització de la despesa”. Això tan llarg i interpretable, en realitat vol dir, “Com donar menys baixes i treure més prestacions” i ara s’entendrà.
La distribució del “crèdit” que el INSS donarà al ICAM, (aproximadament uns 59 milions d’Euros anuals) queda subjecte al compliment d’uns requisits detallats en aquest pla d’actuacions:

  • 60% grau de compliment del programa d’activitats.
  • 40% grau de compliment dels objectius de racionalització de la despesa.

Ens centrarem en aquest 40% que és el més sucòs. Aquí teniu tot el Conveni per si és del vostre interés.

  1. Per percebre el 20%, s’haurà de reduir el cost real per afiliat i mes, prenent com a situació de partida la mitjana del 2012.
  2. Un 4% queda subjecte a la reducció del nombre de processos de IT iniciats per cada mil afiliats.
  3. Un altre 4%, si es redueix el nombre de processos en vigor per cada 1000 afiliats.
  4. El 2% si es disminueix el nombre de dies de baixa consumits en IT.
    Es consideraran plenament aconseguits els objectius si s’aconsegueix la reducció del 2% del valor de partida.
  5. Per rebre el 10% final, s’haurà d’engegar un pla per aconseguir la reducció dels processos de IT de curta durada.
Bé, això és un mini resum, però creiem que deixa clar com s’intenten imposar uns criteris econòmics que moltes vegades xocaran amb els estrictament sanitaris, provocant drames com el de  Naty. El que no s’esperaven era, la seva posterior acampada, la consegüent mostra de comunal solidaritat i la definitiva organització de les malaltes.

Suport, solidaritat, amor i naixement de La Paicam

Malaltes que anaven a l’avaluació mèdica, veïnes del barri, activistes de diferents col·lectius, sindicalistes… gent de diferents àmbits va començar a donar suport a Naty. Es van començar a organitzar per intentar que no li faltés de res i que sempre estigués acompanyada (no sempre es va aconseguir) Tots els dilluns a les 19:00h es convocava una concentració/caçolada a la porta del ICAM. Alguns mitjans van començar a fer-se ressò i van anar publicant articles. La cosa començava a agafar forma.

La pressió va sorgir efecte i la Sotsdirectora del ICAM va accedir a reunir-se amb Naty, arribant a l’acord que s’estudiaria de nou el seu cas amb la condició que finalitzés l’acampada.
El que en un principi va poder semblar una petita victòria de la mobilització i pressió ciutadana, aviat es va veure que no havia estat més que una bruta estratègia de Consol Lemonche, per acabar amb l’acampada. Al poc temps van tornar a desestimar la petició d’incapacitat de la Naty, i no només això, la van denunciar per coacció i per danys a les instalacions, per una valor de 100€. Denuncia a la que es va sumar la Generalitat.
Arribats a aquest punt, i després de debatre diverses possibilitats entre les que es plantejava tornar a acampar, tant Naty com la resta de gent mobilitzada al seu voltant van decidir donar una pas més enllà. Van fer una crida per xarxes, per diferents canals de comunicació, a grups afins, a diferents col·lectius per realitzar una primera trobada i estudiar, depenent de les forces, la possibilitat de constituir-se com a plataforma.
El 13 de Gener de 2016 es realitzava la primera assemblea d’encara no se sabia molt be qué a la seu del Col·lectiu Ronda. Quedava constituida La Plataforma d’ Afectades per el ICAM. La PAICAM.
Van sorgir dos grups de treball. Contingut i comunicació, un, i Accions, acompanyament i suport mutu l’altre. El primer treballa en el Manifest, blog, eines de difusió de la informació, xarxes socials… i el segon (l’alma mater de la plataforma, o així ho considerem nosaltres) es va proposar estar presencialment diàriament a la porta del ICAM tant per donar a conèixer l’existència de la plataforma com per recolzar a totes les persones més vulnerables que d’allí sortien. A mesura que han anat passant els dies s’ha evicenciat que es generen un munt més de necessitats. Potenciar el grup d’acompanyament és més que necessari. Cal acompanyament a metges, especialistes, proves diagnòstiques, al propi ICAM, a serveis socials… s’obre un ventall infinit de possibilitats i desgraciadament hi ha un grup molt limitat (de moment) de persones amb possibilitat de fer aquest acompanyament.
El 9 de Març es feia la roda de premsa de presentació de la PAICAM, amb la col·laboració del Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda, que va tractar el punts més tècnics de la presentació. Van participar també Isa, multi-activista i Conchi, afectada del ICAM.
Hem d’entendre que la plataforma està composada per moltes persones malaltes, amb importants limitacions de mobilitat, fet aquest que dificulta que puguin estar pressecialment a les reus y a les accions que es convoquen. Les noves teconologies es fan més necessàries que mai. S’està treballant per poder emetre en directe (bambuser) les assemblees que cada primer dimecres de mes a les 17:30h es realitzen.
El passat 8 d’Abril es va realitzar la primera acció de la Paicam. Un centenar de persones ens vam concentrar a la porta del INSS per reclamar responsabilitats sobre els criteris econòmics que s’estan aplicant a l’hora d’atorgar baixes i prestacions.

Després de la lectura del manifest i celebrar que finalment tant ICAM com Generalitat havien retirat la demanda contra la Naty, vam ocupar el hall del INSS fins aconseguir parlar amb la Directora. Una conversa que no va servir per gaire, ja que ella només ens remetia al conseller Toni Comin, treient qualsevol responsabilitat a la institució que ella representa. Sorprenent, tractant-se l’INSS d’un dels dos signants del pervers conveni. Finalment se li va fer entrega del Manifest de LaPaicam i se li va demanar que es tinguessin en compte les nostes demandes.

WORKINDEAD

 Ja hi ha una nova concentració prevista. Una concentració de suport a una companya que ha patit el maltractament del ICAM, el maltractament del seu ex-marit, i ara ha estat maltractada per la justicia. Una jutgessa l’ha acusat de fingir una violació del seu exmarit per poder avortar. El proper divendres 22 hi ha convocada una concentració a les 11:00 davant del Jutjat Penal d’ Arenys de Mar.
 ARENYS-bueno1015
Llarga vida a La Paicam.
Anuncios

Més de cent llits tancats al Parc de Salut Mar

Tancaments estiu 

 

Benvolguda usuària del Parc de Salut Mar ens adrecem a tu per comunicar-te tot el que pretén tancar la gerència del Consorci. Com cada any, l’activitat assistencial durant l’estiu es redueix significativament, moment que s’aprofita per tancar alguns llit o bé derivar-los a altres centres públics o bé privats, pagats però pel CatSalut. Si bé aquesta és una pràctica habitual en una època de retallades imposades per Ciu, aquest any des de la direcció han fet un pas més, i ja han anunciat que el tancament de plantes a l’Hospital de l’Esperança serà total, deixant només en funcionament els serveis de radiodiagnòstic, radioteràpia i d’urgències durant tot el mes d’Agost.
A aquest fet s’ ha de sumar el tancament d’un bon nombre de llits a un munt de serveis de l’ Hospital del Mar, de Salut Mental i Centre Forum que a continuació detallarem. Aquesta pràctica es tradueix en una voluntat expressa d’empitjorar la qualitat del Consorci i de l’atenció a les usuàries, així com la pèrdua d’alguns llits que ja no es recuperaran al setembre, desapareixent definitivament. Tot això sumat a totes les retallades patides els últims anys, fan sospitar lo poc
o gens que la direcció es preocupa pels nostres centres. Per tot això volem convidar-vos a vosaltres usuàries a mobilitzar-vos i a protestar per aquesta nova reducció de qualitat, que segur l’empresa utilitzarà per justificar un futur desmantellament.
Com fer-ho? Sabem que a l’empresa els molesten els fulls de reclamacions, que podeu demanar al mateix Hospital (Atenció a l’Usuari), cartes a diaris, mobilitzacions, protestes als centres…

Àmbit Salut Mental
H. Mar UH-07 tanca 12 llits del 11/7 al 31/8
CAEMIL UH-06 tanca 10 llits del 11/7 al 31/8*
H. De dia tanca del 11/7 al 22/8

Sociosanitari-C.Fòrum
UH-02 tanca 20 llits del 4/8 al 5/9
UH-02 tanca 10 llits del 6/9 al 12/10

Hospital del Mar
UH-60 (Onco-Hemato) tanca 10 llits del 1/8 al 29/9
UH-10 (Cir. Vascular) tanca 16 llits del 4/7 al 29/9
UH-30 (COT/Uro) tanca 19 llits tot l’Agost
UH-05 (Pediatria) tanca 18 llits del 27/6 al 1/8
UH-03 (Gine) tanca 17 llits tot l’agost
UH-04 (CMA Mèdica) tanca 6 llits del 25/7 al 31/8
HadMar tanca del 21/7 al 31/8
3 quirofans tancats el Juliol i 6 l’agost
Els 3 mesos d’estiu tancats a la tarda

Hospital de l’Esperança
Llits tancats Traslladats
UH 51 12 fins 25/9 18 tot l’Agost
UH 40 40
UH 30 15 tot Agost 15 no tornen
UH 60 6 10 no tornen
Bloc Quirúrgic tot l’agost
Oftalmologia tot l’agost
Farmàcia tot l’agost
C. Externes tot l’agost
*Els 8 llits restants passaran a la UH-04

DEFENSEM ELS HOSPITALS PÚBLICS

Comunicat Assemblea Treballadors Catac-Cts-IAC Parc Salut Mar

L’assemblea de treballadors de CATAC-CTS-IAC del Parc de Salut Mar ens ha fet arribar el següent escrit.

Volem manifestar la nostra preocupació sobre el malestar entre els/les treballadors/es afectats/des per la “reordenació” soferta i les possibles conseqüències de les retallades en serveis que aquesta ha provocat.

Col·lapse i sobrecàrrega brutal de feina per a tots/es els/les professionals del servei d’urgències. El tancament de plantes d’altres centres del consorci està provocant una gran massificació a l’Hospital del Mar i la pèrdua de llits de diferents especialitats amb conseqüencies incalculables.

Estrés, pressió i alteració de tots/es aquells/es professionals que han vist com de forma unilateral l’empresa, sense comptar amb la seva opinió, els/les ha reubicat a serveis per a ells/es poc conegudes i sense el precís període d’adaptació-preparació.

Malestar de gran part de supervisors/es afectats/des per la nova distribució de serveis. Una nova distribució que ha servit per destrossar equips de treball perfectament cohesionats, resolutius i ben organitzats.

Volem deixar clar doncs, que si de tota aquesta mala gestió es produís alguna situació que ningú desitja, els únics responsables serien els seus ideòlegs i braços executors, mai els treballadors/es de base, que som al costat dels/les usuaris/es, els/les què, en última instància, sofrim les conseqüències de les seves males decisions.

20140111-132139.jpg

#RATallades al Parc de Salut Mar

La Direcció del Parc de Salut Mar (Hospital del Mar) torna a demostrar que els usuaris no els importen, l’única cosa que els preocupa és complir amb el pressupost.

Antecedents
A causa de la mal anomenada crisi, l’ampliació que havia de dotar al centre d’un servei d’urgències amb capacitat per absorbir amb eficàcia el volum d’usuaris que rep, es va veure paralitzada. Aquesta interrupció ha provocat que cada any per aquestes dates, les urgències es col·lapsessin. Fins ara, la solució per descongestionar-les era habilitar “temporalment” una unitat (UH-10), que quedaba oberta pràcticament tot el període hivernal.

Denuncia
La Reordenació Assistencial i Territorial (RAT) ha provocat (entre moltes altres coses ja comentades en posts anteriors) que aquesta unitat prevista per l’alleujament d’urgències, hagi estat ocupada permanentment per Cirurgia Vascular, impossibilitant així la necessària descongestió.
Quan la situació a urgències és del tot insuportable, per atenuar-la utilitzen un parell de llits de la pròpia UH-10 i algun més de la UH-90 (Medicina Infecciosa). Potser, pitjor el remei que la malaltia (mai millor dit) ja que això eternitza l’incomoda estada a urgències dels pacients afectats amb malalties d’aquests serveis.

Que fer?
Animem doncs a tot aquell usuari i/o familiar d’usuari que de trobar-se en aquesta situació, (més de quatre hores esperant ser atès o més de 24 ingressat a urgències) reclami, reclami i reclami. Però no a la infermera, ni a l’auxiliar ni al metge, que probablement aniran desbordats de treball (encara sort dels professionals) ha de fer arribar les seves queixes a Atenció a l’Usuari i si és necessari directament a CatSalut.

Descarrega’t el document, clicka aquí o demana a Atenció a l’usuari el full de reclamacions, omple’l, entrega’l per duplicat i queda’t amb una còpia.

20140109-224105.jpg

Tenim previst començar a treballar també el tema de les llistes d’espera i tots els problemes que la seva manipulació suposa. Si estàs afectat/da et pots posar en contacte amb nosaltres clicant al logo de sobre verd que hi ha a la part superior dreta de la pàgina.

Totes aquestes accions es basen en la campanya iniciada per la CUP “Si ens roben la sanitat, ens retallen la vida

Repressió al Parc de Salut Mar

Aproximadament sis mesos enrere ja alertàvem dels riscos que suposava la reestructuració (desmantellament) prevista al Parc de Salut Mar. Doncs be, fa unes setmanes un grup de treballadores es va posar en contacte amb CATAC-CTS-IAC per denunciar acomiadaments irregulars al Centre de Salut Mental Juvenil Martí i Julià, pertanyent al consorci.

20131125-104656.jpg
Montserrat Ibarra Jato i
Luis Miguel Martín López.
Possibles repressors.

Volem manifestar la nostra solidaritat envers els afectats i exigir prou impunitat al despotisme dels càrrecs directius d’aquest consorci. Càrrecs que tendeixen a castigar a aquells que manifesten de forma clara el seu descontentament amb les polítiques de retallades que s’estan aplicant aquests últims anys.
Cal recordar que en l’anterior ERE suspensiu patit fa un parell d’anys, diverses treballadores activistes en defensa de la sanitat pública van ser castigades injustament. Recordar també la constant persecuciò a qui enganxa cartells reivindicatius, amenaces a persones que convoquen assemblees i tot una continua política repressiva cap aquells que manifesten la seva dissidència.
Durant aquest mig any, s’ha sofert també tot un seguit de situacions força preocupants. Un principi de canvi d’estatuts de l’empresa (atorgant així plens poders a Josep María Vía), el canvi de Directora d’Infermeria, trasllats de treballadors entre centres, canvis d’ubicació de diverses especialitats i d’algunes supervisores…
Pensem doncs que tots aquests fets han de ser el detonant per fer perdre la por al personal i aixecar als usuaris afectats.
Posem fre a la repressió! Acabem amb el neoliberalisme!

#SOSPSMar (2)

Josep María Via, president del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona, no content amb incomplir el nou conveni laboral i destrossar el consorci (amb l’excusa d’una reestructuració, que el faci més (d)eficient), es proposa ara modificar els estatuts del 2010 per atorgar-se plens poders i possibilitar l’adhesió de noves estructures tant públiques com a privades.

ComparativaFuncionesVía

De forma més discreta que en altres centres, com pot ser l’Hospital Clínic de Barcelona, amb “estiuitat” i traïdoria, pensem que aquesta mesura es pren perquè Via pugui privatitzar al màxim possible, l’anterior IMAS, sembla que amb el beneplàcit de CatSalut.

#SOSPSMar

Un grup de treballadores del Parc Salut Mar denuncien i sol·liciten suport per evitar la imminent reordenació-deterioració del Consorci.
La retallada pressupostària del 4,6% de les tarifes que paga als centres el Servei Català de la Salut (CatSalut) obliga, segons Direcció, a dur a terme aquesta reestructuració que suposarà el tancament d’un bon nombre de llits, la qual cosa sens dubte afectarà a la qualitat de les seves prestacions.

AnTV8jWCAAAG5_u

No contents amb incomplir el conveni (per si mateix molt lesiu) signat fa poc més de tres mesos, ara anuncien aquesta nova destralada, laboral, social i assistencial.
Per tot això, fem nostres les demandes de les treballadores i sol·licitem a professionals, associacions de veïns, plataformes en defensa de la sanitat pública, assemblees de barri… un enèsim intent per unificar lluites, objectius, estratègies…

Adjuntem el document que explica com anirà aquesta reordenació.
Pla_reordenacio_PSMAR2013

ILP por la derogación de la ley 15/1997

¿Cuantos grupos, plataformas, asociaciones, federaciones, individuos hay movilizados en defensa de una sanidad pública? No lo sabemos. Lo que sí sabemos es que hay muchos, muchísimos. Tantos, como infructuosos sus intentos por cambiar las cosas.
La falta de unidad es palpable. Por muy claro que sea el objetivo final, no damos con la tecla que nos haga dedicar, de forma unitaria, nuestros esfuerzos por la consecución del bien tan anhelado:
Sanidad 100% pública, universal y de calidad.
Pues bien, y si todos estos grupos, a poder ser de todas y cada una de las 17 comunidades autónomas, unidos, conectados, organizados, trabajamos en la presentación de una Iniciativa Legistaliva Popular por la derogación de la ley 15/1997 impidiendo así la entrada de empresas con animo de lucro a la sanidad pública.
Sabemos que no estamos descubriendo nada, sabemos también que tampoco es la panacea, pero quizá sea la tecla que haga que finalmente, nota a nota, compongamos una bella sinfonía.

Privatitzeu maleïts

Ens segueixen prenent per estúpids, no es cansen. Dia després de dia, decisió després de decisió, afirmació després d’afirmació no fan més que demostrar que pensen que som imbècils. “No estem privatitzant la sanitat i qui digui el contrari menteix. Busquem vies de finançament sostenible per un SNS desgastat, deteriorat i en perill. Que algú em demostri que algun usuari ha hagut de pagar un sol Euro per ser atès en un hospital” Aquest tipus d’afirmacions les venim escoltant amb freqüència per defensar-se dels atacs d’aquells que anhelem una sanitat pública, universal i de qualitat.
Pregonen als quatre vents que és necessària una gestió privada, ja que aquesta és molt més eficient que no la pública. Però algú es pot creure això? Algú pot creure que posant intermediaris privats que necessiten obtenir guanys pel treball realitzat, s’abaratiran costos. Ningú, és impossible. Nosaltres almenys no. I en tot cas, si fos així, la conclusió que podríem treure d’això, és que els gestors públics (que no deixen de ser càrrecs polítics, en moltes ocasions posats a dit) són uns incompetents, uns xoriços o ambdues. No hi ha més.

slide-16-728

Des de fa dos anys la nostra plataforma porta denunciant que les retallades en sanitat quan CIU va recuperar el poder, eren el primer graó d’una escala perfectament dissenyada, en la qual l’últim esglaó era un model sanitari liberal, també anomenat model de lliure mercat, que és el model que impera als Estats Units (EUA) i que té com a característiques que la salut és considerada com un bé de consum, que no necessàriament ha d’estar protegida pels poders públics. Hem d’estar a meitat de recorregut, d’aquesta escala on ja no s’amaguen a l’hora de defensar l’entrada de capital privat en entitats públiques i gestió purament privada. Ara bé, si fem cas a les afirmacions d’Alfons Quintá en el Debat sobre que l’Hospital Clínic de Barcelona passarà en breu a ser una entitat privada en mans xineses, ens estarem apropant al final de l’escala.

Aquests són els esglaons que sospitem estan pujant:

1. Retallades en la sanitat pública, deteriorant el sistema.
2. Aquesta deterioració els serveix per argumentar que són necessaris canvis en la gestió. Gestió privada.
3. La gestió privada provoca augment de despeses.
4. Aquest augment de despeses justifica el seu argument de SNS públic insostenible.
5. Aquesta insostenibilitat ens obliga a la seva privatització, convertint-ho en un model de lliure mercat.

Per si la lògica aclaparadora que intermediaris privats encareixen el producte final no és suficient, hi ha nombrosos informes d’Organitzacions tan prestigioses com l’OMS, que informen sobre la major eficàcia i equitat amb necessitat de menys recursos econòmics de la sanitat Pública respecte a la Privada.
Aquest gràfic inclòs en un magnífic treball de Manuel Martín García, membre de la Federació d’Associacions per a la Defensa de Sanitat Pública (FADSP), ens indica la despesa sanitària per càpita en dòlars de diferents paissos. Observem que la despesa a EUA és 2,5 vegades major que al nostre país quan més de 50 milions de nord-americans queden sense cobertura sanitària, mentre que a Espanya s’apropa molt a la universalitat.

slide-26-728

Recentment més de 600 metges madrilenys han signat una carta dirigida als ciutadans en la qual afirmen, que la sanitat privada no és més barata, i que posa en perill l’equitat i universalitat de la seva sanitat.

Un estudi realitzat pel sindicat sanitari CSIT-UP ho deixa clar, el llit en un hospital de gestió privada costa 1.660 euros al dia, però si és un hospital de gestió pública el mateix llit costa 955 euros, un 74% més barata.

Cal dir també que a causa de la tremenda opacitat dels centres privats i de centres públics la gestió dels quals és privada, aconseguir dades fiables per realitzar comparacions es converteix en missió (gairebé) impossible. Així doncs per aconseguir que no estiguin influenciats per soroll ideològic, cal recórrer a publicacions d’altres paissos. La PLOS Medicine va publicar l’any passat un estudi que va comparar medicina pública i privada, concloent que no hi havia dades que confirmessin que la sanitat privada era més eficient, responsable o mèdicament eficaç que la pública.
Una anàlisi realitzada per JAMA (Journal of the American Medical Association), l’any 2002, va observar un major risc de mortalitat en centres de diálisis privats amb ànim de lucre que en els privats sense ànim de lucre.
La revista Journal of Epidemiology & Community Health, concloïa en un estudi realitzat a Itàlia que el sector públic, amb menys recursos econòmics, reduïa amb major eficàcia les morts evitables.

Finalment linkem aquest magnífic document fruit dels debats organitzats pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) amb la participació de professionals de la salut i ciutadans a títol individual o pertanyent a d’altres organitzacions, (Dempeus per la salut, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Associació
Catalana de Defensa de la sanitat Pública (ACDSP-FADSP), Grup de Recerca en Desigualtats
en Salut UPF (GREDS-EMCONET, Fundació Congrés Català de salut Mental (FCCSM), en
front de les retallades indiscriminades i la “política” sanitària de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que aquesta petita recopilació d’arguments a favor de la sanitat pública acabi de convèncer a aquests escèptics que no creuen en lògiques aclaparadores. Lògic que amb gestors intermediaris s’encareix el producte final, lògic que si empreses privades s’interessen a adquirir empreses públiques, ha de ser que aquestes no són tan insostenibles. És lògic que si la sanitat pública no ha d’obtenir beneficis, serà més barata i oferirà millors serveis a menor preu que la privada. Lògic, lògic.

Privatizad malditos

Nos siguen tomando por estúpidos, no se cansan. Día tras día, decisión tras decisión, afirmación tras afirmación no hacen más que demostrar que piensan que somos imbéciles. “No estamos privatizando la sanidad y quién diga lo contrario miente. Buscamos vías de financiación sostenible para un SNS desgastado, deteriorado y en peligro. Que alguien me demuestre que algún usuario ha tenido que pagar un solo Euro por ser atendido en un hospital” Este tipo de afirmaciones las venimos escuchando con frecuencia para defenderse de los ataques de aquellos que anhelamos una sanidad pública, universal y de calidad.
Pregonan a los cuatro vientos que es necesaria una gestión privada, ya que esta es mucho más eficiente que no la pública. Pero ¿alguien se puede creer eso? Alguien puede creer que poniendo intermediarios privados que necesitan obtener ganancias por el trabajo realizado, se abaratarán costes. Nadie, es imposible. Nosotros por lo menos no. Y en todo caso, si así fuera, la conclusión que podríamos sacar de ello, es que los gestores públicos (que no dejan de ser cargos políticos, en muchas ocasiones puestos a dedo) son unos incompetentes, unos mangantes o ambas. No hay más.

slide-16-728

Desde hace dos años nuestra plataforma lleva denunciando que los recortes en sanidad en cuanto CIU recuperó el poder, eran el primer escalón de una escalera perfectamente diseñada, en la que el último peldaño era un modelo sanitario liberal, también llamado modelo de libre mercado, que es el modelo que impera en los Estados Unidos (EEUU) y que tiene como características que la salud es considerada como un bien de consumo, que no necesariamente tiene que estar protegida por los poderes públicos. Debemos estar a mitad de recorrido, de esa escalera donde ya no se esconden a la hora de defender la entrada de capital privado en entidades públicas y gestión puramente privada. Ahora bien, si hacemos caso a las afirmaciones de Alfons Quintá en el Debat sobre que el Hospital Clínic de Barcelona pasará en breve a ser una entidad privada en manos chinas, nos estaremos acercando al final de la escalera.

Estos son los peldaños que sospechamos están subiendo:

1. Recortes en la sanidad pública, deteriorando el sistema.
2. Este deterioro les sirve para argumentar que son necesarios cambios en la gestión. Gestión privada.
3. La gestión privada provoca aumento de gastos.
4. Ese aumento de gastos justifica su argumento de SNS público insostenible.
5. Esta insostenibilidad nos obliga a su privatización, convirtiéndolo en un modelo de libre mercado.

Por si la lógica aplastante de que intermediarios privados encarecen el producto final no es suficiente, hay numerosos informes de Organizaciones tan prestigiosas como la OMS, que informan sobre la mayor eficacia y equidad con necesidad de menos recursos económicos de la sanidad Pública respecto a la Privada.
Este gráfico incluido en un magnífico trabajo de Manuel Martín García, miembro de la Federación de Asociaciones para la Defensa de Sanidad Pública (FADSP), nos indica el gasto sanitario per cápita en dólares de diferentes paises. Observamos que el gasto en EEUU es 2,5 veces mayor que en nuestro país cuando más de 50 millones de estadounidenses quedan sin cobertura sanitaria, mientras que en España se acerca mucho a la universalidad.

slide-26-728

Recientemente más de 600 médicos madrileños han firmado una carta dirigida a los ciudadanos en la que afirman, que la sanidad privada no es más barata, y que pone en peligro la equidad y universalidad de su sanidad.

Un estudio realizado por el sindicato sanitario CSIT-UP lo deja claro, la cama en un hospital de gestión privada cuesta 1.660 euros al día, pero si es un hospital de gestión pública la misma cama cuesta 955 euros, un 74% más barata.

Hay que decir también que debido a la tremenda opacidad de los centros privados y de centros públicos cuya gestión es privada, conseguir datos fiables para realizar comparaciones se convierte en misión (casi) imposible. Así pues para conseguir que no estén influenciados por ruido ideológico, hay que recurrir a publicaciones de otros paises. La PLOS Medicine publicó el año pasado un estudio que comparó medicina pública y privada, concluyendo que no había datos que confirmaran que la sanidad privada era más eficiente, responsable o médicamente eficaz que la pública.
Un análisis realizado por JAMA (Journal of the American Medical Association), en el año 2002, observó un mayor riesgo de mortalidad en centros de diálisis privados con ánimo de lucro que en los privados sin ánimo de lucro.
La revista Journal of Epidemiology & Community Health, concluía en un estudio realizado en Italia que el sector público, con menos recursos económicos, reducía con mayor eficacia las muertes evitables.

Finalmente linkamos este magnífico documento fruto de los debates organizados por el Centro de Análisis y Programas Sanitarios (JEFAS) con la participación de profesionales de la salud y ciudadanos a título individual o perteneciendo a otras organizaciones, (Dempeus per la salut, Foro Catalán de Atención Primaria (FoCAP), Asociación Catalana de Defensa de la sanidad Pública (ACDSP-FADSP), Grupo de Investigación en Desigualdades en Salud UPF (GREDS-EMCONET, Fundación Congreso Catalán de salud Mental (FCCSM), en
frente de los recortes indiscriminados y la “política” sanitaria de la Generalitat de Cataluña.

Esperamos que esta pequeña recopilación de argumentos a favor de la sanidad pública acabe de convencer a esos escépticos que no creen en lógicas aplastantes. Lógico que con gestores intermediarios se encarece el producto final, lógico que si empresas privadas se interesan en adquirir empresas públicas, debe ser que estas no son tan insostenibles. Es lógico que si la sanidad pública no tiene que obtener beneficios, será más barata y ofrecerá mejores servicios a menor precio que la privada. Lógico, lógico.